Eleccions al Parlament de Catalunya : tres vallencs han estat elegits diputats / J. Soler
Soler, J.


En: Cultura. Valls. Segona època. Any LIII, Núm. 388 (març-abril 1980), p. 22-24

Matias Vives i March : diputat montblanquí / Andreu Mayayo i Artal
Mayayo i Artal, Andreu


En: Espitllera : Revista d'informació montblanquina. Montblanc. Any III, Núm. 27 (març 1984), p. 39-40

Joan Surroca : un erudit de Torroella de Montgrí / Sílvia Yxart, text ; Josep Burset, fotografia
Yxart, Sílvia


En: Gavarres. Cassà de la Selva, núm. 41 (primavera-estiu 2022), p. 14-19 : il. (Conversa) 

Pere Blasi : mestre, geògraf i diputat republicà / Jordi García Farrero
García i Farrero, Jordi


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2021
193 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409360697

Pere Blasi i Maranges (Puigcerdà, 1886 - Barcelona, 1961), fill de família republicana, mestre vocacional i jove inquiet, inicia el seu compromís cívic com a redactor del setmanari Ceretania i activista cultural a la seva vila natal. Destinat a l'escola nacional de Torroella de Montgrí, s'empelta a l'Empordà, on es casa i continua la seva militància cultural impulsant associacions com l'Ateneu Montgrí i publicacions com "Mont-Gris" i "Emporion". Paral·lelament a la seva tasca de renovació pedagògica, inicia els seus treballs de divulgació geogràfica amb l'edició de "Geografia elemental de Catalunya". Arran de l'adveniment de la República esdevé diputat d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, fins que la derrota a la Guerra Civil el força a uns anys d'exili a França. Retornat al país, i depurat del magisteri públic per la repressió franquista, exerceix a l'escola privada de la seva filla i enllesteix l'edició de la seva obra geogràfica cabdal, "Les terres catalanes", un tribut d'amor al país, a la cultura i a la seva gent. (Editorial).

Víctor Torres : una vida republicana / Manel López Esteve
López Esteve, Manel


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
239 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409369454

Víctor Torres i Perenya (Lleida, 1915-2011) fa honor a les seves dues il·lustres nissagues de republicans lleidatans i inicia de ben jove un compromís polític, amb Esquerra Republicana, que no abandonarà mai al llarg de la vida. Amb l'esclat de la Guerra Civil, lidera els joves milicians de les JEREC de les terres de Ponent que s'allisten voluntaris a la Columna Macià-Companys; i durant el conflicte armat, lluita com a comissari primer al front d'Aragó i després al front del Segre. A l'exili, és el braç dret del president de la Generalitat Josep Irla; a la del franquisme, retorna a Catalunya i esdevé un dels líders de la renascuda Esquerra Republicana; i durant la represa democràtica, serà diputat de les dues primeres legislatures del Parlament de Catalunya. I ja en la vellesa, retirat de la primera línia política, esdevé un exemple pels joves que venen darrere, als quals mai no escatimarà els seus consells, suport i encoratjament. (Editorial).

Joan Sauret : tasca i esperança / Àlvar Llobet
Llobet, Alvar


Barcelona : Fundació Josep Irla, 2022
287 p. : il. col. ; 21 * 21 cm
Bibliografia.
ISBN 9788409400423

Joan Sauret i Garcia (Balaguer, 1899-1985) emigra en l'adolescència a Argentina, iniciant a Buenos Aires, en paral·lel, una perenne vocació periodística a través de Ressorgiment i un sòlid compromís polític amb el catalanisme republicà. Tornat a la seva ciutat natal, el 1925 crea Pla i Muntanya, quinzenal d'àmbit comarcal; el 1930 impulsa el Centre Català Republicà; el 1931 participa en la fundació d'Esquerra Republicana; i el 1932 esdevé diputat al Parlament de Catalunya, tasca que compagina amb la de periodista a La Humanitat. Amb la derrota de la Guerra Civil, s'exilia a França on esdevé estret col·laborador del secretari general d'ERC Josep Tarradellas, al qual succeeix al capdavant de l'organització des del 1954 i durant vint-i-dos anys, mantenint la flama del partit a través de Tribuna, alhora que impulsa l'incipient moviment federalista europeu. Amb la fi del franquisme, el 1976, cedeix el lideratge d'Esquerra Republicana a Heribert Barrera, deixa escrita la peripècia de la diàspora a L'exili polític català i retorna al seu bressol a la vora del Segre, per a morir-hi en pau. (Editorial).

Entrevista a Concepció Ferrer [Enregistrament de vídeo]



Barcelona : Institut Català de les Dones, 2010
1 disc òptic (DVD) (70 min) : so, col (Off the record : arxiu testimonial polítiques catalanes) 

Document que recull una entrevista a Concepció Ferrer, política catalana nascuda a Ripoll l'any 1938. La seva vida política va començar com alcaldessa de l'Ajuntament de Figueres amb els inicis de la democràcia; més tard, va ser vicepresidenta al Parlament de Catalunya durant la legislatura de 1980-1984. Fins l'any 1987, va continuar com a diputada al Parlament de Catalunya i, posteriorment, a partir de l'any 1987 i fins l'any 2004, fou diputada al Parlament Europeu. L'enregistrament efectua un recorregut per la seva vida personal, acadèmica i professional.

Josep Moliner / Guillem Lluch Torres, text ; Gael Piguillem, fotografia
Lluch Torres, Guillem


En: Cadí Pedraforca. Cassà de la Selva, núm. 32 (primavera-estiu 2022), p. 10-15 : il. (Conversa) 

Des d'un vell setembre : tria de discursos i altres intervencions públiques / Josep M. Salvatella
Salvatella i Suñer, Josep M.


[Figueres] : Brau, 2004
385 p. ; 21 cm
ISBN 8495946300

[Maties Vives] : "Hi havia la consciència que tot estava per fer" / Jordi Salvat
Salvat, Jordi


En: Més Tarragona. Tarragona, Núm. 96 (10 d'octubre 2003), p.16

Entrevista a Maties Vives, diputat al Parlament de Catalunya pel PSUC (1980-1988).

Antoni Gutiérrez Díaz, el Guti : l'optimisme de la voluntat / Txema Castiella
Castiella i Viu, Txema


Barcelona : Edicions 62, 2020
560 p. ; 23 cm (Biografies i memòries) 
ISBN 9788429778601

El Guti va ser una figura important de la política catalana i una part de la vitalitat, la intel·ligència i el tarannà unitari de la resistència al franquisme porta la seva petja. Les transformacions col·lectives van ser la seva passió entorn de quatre grans objectius: la reconquesta de la llibertat, la construcció d'un socialisme democràtic, el ple reconeixement nacional de Catalunya i el somni d'una Europa social i il·lustrada. Va posar-se al servei entusiasta d'aquestes causes, com a militant i dirigent del PSUC, el partit dels comunistes i dels antifranquistes de Catalunya. (Editorial).

Joaquim Nadal, historiador, alcalde, diputat i conseller : "El barri vell no es l'èxit principal; posar-lo primer és trivialitzar l'èxit" / text: Salvador Garcia-Arbós
Garcia-Arbós, Salvador


En: Revista de Girona. Girona, núm. 313 (març-abril 2019), p. 20-28 : il. (Entrevista) 

El Doctor D. Tomás Carreras y Artau, profesor y gerundense ilustre / Joaquín Pla Cargol
Pla i Cargol, Joaquim


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 9 (1954) , p. 331-347 : il. (Varia) 

Un Humanisme il·limitat : Laureà Dalmau Pla, metge, polític, poeta / Enric Mirambell i Belloc
Mirambell i Belloc, Enric


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 287 (novembre-desembre 2014), p. 52-53 : il. (Història) 

El Dr. Laureà Dalmau Pla (1886-1969), nascut a l'Alt Empordà i instal·lat a Girona, fou una personalitat molt complexa i completa: un professional de gran prestigi, un home de bé, un polític onseqüent, un literat d'àmplia cultura i profunda inspiració.

La Lluita persistent per a les llibertats : Francesc Dalmau i Norat va patir l'exili, va fugir d'un batalló de càstig, va combatre amb l'exèrcit britànic. Sempre al servei de Catalunya / Evarist Puig
Puig i Dunjó, Evarist


En: Revista de Girona. Girona. Any 60, núm. 287 (novembre-desembre 2014), p. 54-59 : il. (Història) 

Francesc Dalmau i Norat va néixer el 24 de juliol del 1915 a redós d'una de les institucions -ara desapareguda- més clàssiques de Girona: el Cafè del Comerç, també conegut com a can Norat de la Rambla, antic centre de trobada de burgesos i menestrals, i de tertúlia de polítics i literats. El seu pare, Laureà Dalmau Pla, originari d'una botiga-fleca d'Agullana que venia de tot, fou metge, polític catalanista i escriptor. La mare, Laura Norat i Puig, filla de l'amo de can Norat, catòlica i senzilla, creia que el món era bo i de dretes, segons Jaume Ministral, amic de la família. Van tenir quatre fills: en Paco, la Fina, en Ramon -mort en plena joventut- i la Laureta.

Jaume Magre en el record : miscel·lània / Àngels Santa (ed.)



[Lleida] : La Paeria, Ajuntament de Lleida, DL 2002
475 p. : il. ; 23 cm
Textos en català, castellà i anglès.
ISBN 8489781427

Conté:
- 181930  Turull i Rubinat. Albert. Els Topònims, Cervera, Lleida i Granyena a l'Onomasticon Cataloniae : estat de la qüestió i noves perspectives.
- 184252  Barrull i Pelegrí. Jaume. Cervera i la Segarra durant la Segona República.
- 184253  Duran i Grau. Eulàlia. El Salvament del patrimoni històric a Cervera durant la guerra del 1936-1939 : a partir de l'epistolari entre Agustí Duran i Sanpere i Frederic Gómez Gavernet.
- 184254  Mir i Curcó. Conxita. Quan es vivia de l'estraperlo i Cervera queia en ruta : algunes consideracions sobre la supervivència quotidiana a la Catalunya autàrquica del primer franquisme.

Joan Manuel del Pozo, coneixement i política / text i fotografia: Josep M. Muñoz
Muñoz i Lloret, Josep Maria


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 449 (setembre 2018), p. 11-29 : il. (L'entrevista) 

Joan Manuel del Pozo va néixer a La Roda de Andalucía (Sevilla) el novembre de 1948, ara farà setanta anys. Va passar la infantesa a Ripoll, i als deu anys va fer cap al Seminari de Vic. Interessat més per la filosofia que no per la fe, va anar a estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas i posteriorment a la UB. Professor d'institut, el 1982 va fer el salt a la política institucional, i va ser diputat a Madrid pel PSC durant tots els anys del govern de Felipe González. Posteriorment, va ser tinent d'alcalde a l'Ajuntament de Girona (1995-2006), i conseller d'Educació en el segon govern de Pasqual Maragall a la Generalitat. Membre del sector catalanista del PSC, a finals del 2014 va abandonar la militància i, crític respecte del "procés" català, es defineix ara com un polític en fora de joc. Actualment és Síndic de la Universitat de Girona, d'on és professor de Filosofia i d'Ètica des del 1987. És autor de l'assaig Educacionari, una reflexió sobre l'educació en forma de diccionari, i manté una intensa activitat com a conferenciant sobre temes d'educació, filosofia, ètica i política.

Una Certa distància. Memòries / Josep Maria Bricall Masip
Bricall i Masip, Josep Maria


Barcelona : La Magrana, 2018
672 p.
ISBN 9788482648309

Amb nombrosos anys a l'esquena en diversos àmbits de servei públic, aquestes memòries i reflexions de Josep M. Bricall es despleguen en diferents plans: la dedicació a la universitat com a professor i, particularment, rector de la UB (1986-1994) i membre d'organismes europeus, la seva trajectòria com a economista i l'activitat política, especialment entorn de Josep Tarradellas, de qui fou Secretari de la Presidència i conseller de Governació. I amb una quarta secció per a la passió per la música. Un llibre entre memòria i assaig que projecta una mirada independent i lúcida sobre els darrers 40 anys. (Editorial).

Llumà / coordinació de textos: Pere Camps Colomés, [et al.]



Solsona : Ajuntament de Solsona, 2017
170 p., 28 p. no num. : il. ; 23 cm

Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas / [ressenya de:] Emili Rams Riera
Rams i Riera, Emili


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 29 (2017) , p. 245 (Ressenyes i bibliografia comarcal) 
Ressenya de:
- Esculies i Serrat, Joan. Josep Fontbernat, conseller de Tarradellas / Joan Esculies. Barcelona : Fundació Josep Irla, 2017